Demana hora de visita

Ompli el següent formulari i contactarem amb tu.

Fecundació in vitro

La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de reproducció assistida per la qual la fecundació dels ovòcits pels espermatozoides es realitza fora del cos de la mare. La fecundaciò in vitro és el principal tractament per a la infertilitat quan altres tècniques de reproducció assistida no han tingut èxit.

En quines fases es realitza la fecundació in vitro?

1. Estimulació de l’ovulació: En aquesta primera fase s’estimula l’ovari amb hormones, anomenades gonadotropines, per induir la formació d’un major nombre de fol·licles, dins de cada fol·licle trobarem un oòcit. El tractament dura entre 7 i 10 dies aproximadament i la medicació la hi pot administrar la pròpia pacient per via subcutània.

2. Punció fol·licular: una vegada aconseguida la maduració oocitària i just abans de que es produeixi l’ovulació, es procedeix a l’aspiració del líquid fol·licular per obtenir així els oòcits. És una intervenció que es realitza en àrea quirúrgica, per via vaginal guiada per ecografia i sota sedació. Té una duració d’uns 20 min. i és d’àmbit ambulatori.

3. Inseminació: Una vegada en el laboratori, els oòcits es classifiquen segons el seu grau de maduresa tot esperant ser inseminats al cap de 4 a 6 hores. Segons les característiques clíniques de cada parella es poden utilitzar 2 tècniques d’inseminació diferents:

  • Inseminació convencional: consisteix en dipositar en una placa de cultiu, degudament identificada, els espermatozoides amb els òvuls madurs, mantenint-la a 37ºC de temperatura i condicions d’humitat i gasificació apropiades.
  • Microinjecció espermàtica (ICSI): aquesta tècnica consisteix en injectar de forma mecànica un únic espermatozoide a l’interior de l’oòcit. Està indicat en casos de factor masculí que no poden ser resolts amb FIV convencional, en casos d’esterilitat sense diagnòstic o fallades anteriors de fecundació. Malgrat haver introduït un espermatozoide de forma mecànica dins de l’òvul no es garanteix una fecundació de tots els òvuls que s’han microinjectat.

4. Desenvolupament embrionari: Transcorregudes 18-20h, els oòcits correctament fecundats presenten dos pronuclis en el seu interior (un masculí i un femení) i dos corpuscles polars en l’espai perivitel·lí. Aquests pre-embrions es transfereixen a un medi de cultiu nou que permetrà el seu desenvolupament fins a l’estadi d’embrió. La primera valoració embrionària es realitzarà als dos dies de la punció, observant principalment els següents paràmetres: el nombre de cèl·lules, la grandària i morfologia cel·lular, el percentatge de fragmentació i la nucleació cel·lular. El període de cultiu in vitro fins al dia de la transferència pot variar de 2 a 6 dies, segons la indicació donada per l’equip mèdic-biòleg.

5. Transferència embrionària: la transferència embrionària consisteix en dipositar els embrions seleccionats en l’úter de la pacient, per via vaginal i amb seguiment ecogràfic. El procés dura pocs minuts i no requereix sedació. L’embriòleg valorarà tots els embrions de la pacient, seleccionant per transferir aquells que, per la seva morfologia, tinguin millor pronòstic. El nombre d’embrions a transferir pot variar en cada cas, tenint sempre com a finalitat donar les màximes possibilitats d’embaràs a la vegada que minimitzar el risc d’embaràs múltiple.

6. Criopreservació embrionària: La criopreservació d’embrions mitjançant la tècnica de la vitrificació permet conservar embrions per al seu ús posterior. No tots els embrions sobrants poden ser congelats, només ho seran aquells que presentin una correcta evolució. Els embrions criopreservats podran ser utilitzats posteriorment, tant si s’ha aconseguit o no un embaràs previ.

7. Test d’embaràs: Dos setmanes després de la transferència embrionària, es pot quantificar la hormona (βhCG) en sang per confirmar si s’ha aconseguit o no la gestació. Si el resultat és positiu, haurà de realitzar-se una ecografia vaginal una setmana més tard amb la finalitat de visualitzar el sac gestacional.

Aquesta tècnica també pot realitzar-se en parelles serodiscordants per al virus de la immunodeficiència humana (VIH) i per als virus de la hepatitis B i C. En cas de ser l’home el portador del virus es realitzarà un Rentat de semen prèvia utilització de la mostra.

Què diu la llei sobre la FIV?

La Ley 14/2006 del 26 de maig sobre tècniques de reproducció humana assistida fixa el número d’embrions a transferir en 3. Per tant, sols podrem transferir un màxim de 3 embrions per transferència. En el supòsit de disposar d’embrions sobrants, procediríem, previ consentiment de la parella, a la seva congelació.

Última modificació el j F, Y. Autor: