Incontinència urinaria

La incontinència d’orina o incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d’orina, que afecta a un gran nombre de persones, en la seva majoria dones. Si bé no representa un greu problema de salut, si té un gran impacte en la qualitat de vida, amb repercussions psicològiques, alteracions de la son, disfuncions sexuals, depressió i pèrdua de l’autoestima. Moltes dones no consulten per considerar que es tracta d’un problema propi de l’edat, per vergonya o per creure que no existeix un tractament eficaç. Entre els principals factors de risc trobem, els embarassos i els parts, l’envelliment, l’herència, l’obesitat, el restrenyiment i també alguns hàbits com la pràctica d’esport d’impacte, ingesta excessiva de líquids, mal hàbit miccional o el consum d’alguns medicaments (diürètics, antidepressius, tractaments per a la hipertensió)

Tipus d’incontinència

Es distingeixen diversos tipus d’incontinència:

Incontinència Urinària d'Esforç (IUE)

Pèrdues d’orina que apareixen coincidint amb esforços que augmenten la pressió abdominal com esternudar, tossir, riure, saltar o córrer, aixecar pesos. És el més freqüent en les dones. la causa més habitual és la debilitat del sòl pèlvic que és el conjunt d’estructures anatòmiques (músculs, ossos, tendons i nervis) que tenen com a funció servir de sustentació dels òrgans pèlvics (matriu, bufeta i recte) i juguen un paper important en els mecanismes de continència urinària i fecal.

Incontinència Urinària d'Urgència (IUU)

Pèrdua involuntària d’orina associada a l’aparició d’una necessitat imperiosa d’orinar (urgència), s’associa a un augment del número de miccions diürnes i nocturnes. Es produeix per una hiperactivitat del múscul detrusor que provoca una contracció inadequada i involuntària de la bufeta.

Bufeta Hiperactiva

És una síndrome clínica que es caracteritza per un augment de la freqüència miccional, urgència i nictúria (necessitat d’aixecar-se a orinar a la nit), amb o sense incontinència, probablement produïda pel mateix mecanisme que la incontinència d’urgència.

Incontinència mixta

Quan coincideixen en una pacient símptomes de IUE i IUU.

Incontinència per Desbordament

Petites pèrdues contínues degudes a un buidatge incomplet de la bufeta. Les causes més freqüents són l’obstrucció a la sortida o a la falta de contractilitat de la bufeta.

Diagnòstic

L’estudi d’una pacient que presenta clínica d’incontinència urinària, passa per una bona història clínica amb preguntes dirigides a establir el tipus i la severitat de la incontinència. Es valora la manera en que es produeixen les pèrdues, la ingesta de líquids i medicacions, malalties associades, ritme miccional i activitat física. Després d’una exploració física que inclou exploració uroginecològica, pèlvica i neurològica, es valora la necessitat de sol·licitar proves complementàries com analítica d’orina, ecografia, estudis urològics o un estudi urodinàmic.

Tractament

Tractament farmacològic: s’utilitzen fàrmacs anticol·linèrgics pel tractament de la IUU i de la bufeta hiperactiva, útils per relaxar el múscul detrusor (múscul de la bufeta) i evitar les contraccions involuntàries de la bufeta.
Tractament rehabilitador del sòl pèlvic: molt útil per a la prevenció i per al tractament d’incontinències d’esforç lleus i moderades. Consisteix en una sèrie de tècniques que pretenen millorar el to i la contracció de la musculatura del sòl pèlvic.
Tractament quirúrgic: és el tractament d’elecció de les IU d’esforç moderades-severes. Actualment les tècniques més utilitzades són la col·locació, per via vaginal, de cintes o bandes que subjecten la uretra i que estan donant bons resultats.

Última modificació el 24 abril, 2012. Autor: cgsd

2 Respostes a Incontinència urinaria

montse camprubi el 10-11-2012 a les 03:21:14

Tinc incontinencia urinaria mixta porto una malla però no m’ha servit de res . Que puc fer

Respon
montse camprubi el 10-11-2012 a les 03:22:25

TINC INCONTINÈNCIA URINARIA MIXTA . PORTO UNA MALLA . QUE PUC FER?

Respon