El Puerperi, aspectes psicològics
En la fisiologia humana el puerperi és el període que comença després del moment del part fins a 40 dies després aproximadament, temps que necessita el cos matern per tornar a les condicions pregestacionals. Des del punt de vista psicològic aquest trànsit és molt més llarg, cada dona té el seu temps, i poques vegades li posem l’atenció necessària.
En ocasions, considerem el part i postpart com a situacions purament corporals i ens oblidem d’un aspecte molt important, l’emocional.
Igual que la dona experimenta en el part una ruptura física que cal guarir, també experimenta una ruptura emocional que cal sanar.
El puerperi es tracta d’un període d’adaptació, en el qual s’experimenten diverses emocions i sensacions: confusió, dolor, il·lusió, angoixes, pors, frustració (com jo em vaig imaginar el part i com va anar realment), el canvi d’etapa (la ruptura d’una situació i l’inici d’una altra) … aquest és el procés que porta a una transformació de la identitat de la dona. Aquesta desestructuació i reconstrucció de la identitat no es pot dur a terme en quaranta dies.
Amb freqüència la dona no rep una preparació emocional abans del part i després no troba l’acompanyament necessari, suport i comprensió. Així com la dona requereix de preparació, en l’home també és necessària, es troba en una situació nova, que no sap com gestionar, i el seu rol també ha canviat.
Després del part comença una nova etapa en la qual els membres de la parella s’han d’adaptar a un nou rol, el de pares. La dona se sol bolcar al nounat i a oblidar-se de si mateixa, la relació de parella queda en segon pla.
Moltes parelles fixen els seus objectius finals en el part i no estan suficientment preparades per afrontar els canvis físics, emocionals i relacionals que es produeixen immediatament després del naixement. L’experiència de ser pares és una oportunitat de creixement, i és de gran importància preparar als futurs pares de forma integral, tenint en compte els aspectes físics i psicològics, per ajudar al fet que est transito sigui més suportable.
Si els símptomes que hem descrit, són constants, perllongats i interfereixen en la relació amb el bebè, parella o entorn és convenient considerar la possibilitat de consultar a un bon professional que ens ajudi en l’inici d’aquest nou viatge.
